i magnesi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

magnesi

Símbol delMg, magnesio (es), magnesium (en)
substantiu masculím
Química
Símbol delMg, magnesio (es), magnesium (en)
química inorgànica quím inorg
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el beril·li i el calci.

És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2. Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples. És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i mal·leable, i és susceptible d’ésser polit; té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell. L’any 1808 H.Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A.Bussy (1829). El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 (77,44%), 25 (11,5%) i 26 (11,1%); no n'hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el vuitè lloc en abundància a la litosfera; els més coneguts són la carnal·lita, l’epsomita i la dolomita. També n'hi ha a les aigües minerals, en forma de sulfat, clorur o carbonat, i en els teixits animals. El magnesi forma complexos tetracoordinats o hexacoordinats que són poc estables, sobretot en contacte amb l’aigua. Finament dividit, crema en contacte amb l’aire i fa una intensa llum blanca, molt rica en raigs ultraviolats. El magnesi és un agent reductor fort, i reacciona amb els àcids amb alliberament d’hidrogen: Mg + 2H + →Mg 2 + + H 2 . Així mateix, desplaça l’hidrogen de l’aigua bullent. El mètode d’obtenció de magnesi més emprat és el de l’electròlisi del seu clorur fos o del seu òxid. Hom l’obté també reduint l’òxid format per fusió del carbonat o de l’hidròxid; aquesta reducció té lloc fora del contacte de l’aire i a unes altes temperatures, mitjançant carbó, segons la reacció Mg + C ⇌Mg + CO. Aquesta reacció també pot ésser feta emprant silici:

El magnesi, indispensable per a la vida, s’introdueix en l’organisme amb la clorofil·la i la sal de cuina; les necessitats humanes de magnesi són d’uns 0,2 a 0,5 g diaris. És un element important en la glucòlisi muscular (activació de l’ATP), en el procés d’ossificació i en el mecanisme d’excitabilitat neuromuscular. És emprat en pirotècnia, en l’obtenció dels composts de Grignard, com a constituent de les bombes incendiàries i, en metal·lúrgia, en l’obtenció d’aliatges lleugers.

Col·laboració: 
AuS
Llegir més...