Parlada ja al s III aC, és la menys evolucionada de les llengües tungús, i té un elevat percentatge lexical xinès. Al vocalisme hi ha harmonia vocàlica, i la majoria dels mots són disíl·labs. La sintaxi és fundada sobre el principi que cada element secundari precedeix l’element principal. L’alfabet deriva de l’escriptura mogol adaptada el 1599. El 1632 fou creat un sistema de signes diacrítics per a transcriure els sons del manxú (l’escriptura mogol no era suficient). El 1647 hi fou imprès el primer llibre.
m
Lingüística i sociolingüística