i maridatge | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

maridatge

substantiu masculím
Història
història hist
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XIII al XVIII, exacció que rebia el rei sobre els seus vassalls per a recollir cabals destinats al dot d’una filla o una germana.

Generalment era acordada en cort, i s’aplicava a tant per foc, distribuïts segons categories; de vegades era fixada damunt els llocs reials, baronials o eclesiàstics, i aquests feien llur propi repartiment. El 1419 Alfons el Magnànim rebaixà al braç eclesiàstic l’import del dret, en consideració als deutes que arrossegaven del temps de Ferran I, i condonà per a l’esdevenidor als vassalls de l’Església el pagament del maridatge de les filles bastardes o il·legítimes. Aquesta concòrdia fou confirmada per Ferran II el 1481 i el 1510. A la cort de Barcelona del 1493 fou acordat que les exaccions fossin fetes seguint els fogatjaments més darrerament aprovats i que, a més, hom fes un descompte del 10 per 100 de focs, tenint en compte els pobres i els miserables. A la cort de Montsó del 1544 fou acordat que la col·lecta fos feta per comissionats al cap de cada vegueria, per evitar les despeses que comportava de fer-la als llocs acostumats per a aplegar els fogatges.

Col·laboració: 
JMPG
Llegir més...