Són d’una morfologia i una mida molt variables. Tenen la fossa temporal ben desenvolupada, i la característica esquelètica d’aquest grup és el fet de presentar sobre el pubis l’articulació dels ossos marsupials situats en posició superficial a la paret abdominal. El pelatge és, en general, espès i dens. Tenen la dentadura monofiodòntica, i les extremitats són pentadàctiles, modificades segons el gènere de vida; l’olfacte és molt desenvolupat. L’úter i, generalment, la vagina són dobles. El penis pot ésser bífid, i els testicles són en un escrot extraabdominal que es desenvolupa davant el penis. Tenen d’un a tres períodes anuals de reproducció. Les cries surten de l’omfaloplacenta en un estat de desenvolupament rudimentari (atenyen uns 15 mm) i se situen dins el marsupi o s’aferren a les mamelles.
Els marsupials són insectívors, herbívors, carnívors i omnívors, i habiten a Austràlia, Nova Guinea i Amèrica.
Tradicionalment s’agrupaven amb els placentaris dins el clade metateris, però algunes dades morfològiques i de filogènia molecular indiquen que els marsupials formen el fílum marsupionta, germà dels placentaris, amb els monotremes.
Ordre dels marsupials
| superfamílies | famílies |
|---|---|
| didelfoïdeus | didèlfids |
| dasiuroïdeus | dasiúrids |
| noturictids | |
| parameloïdeus | paramèlids |
| cenolestoïdeus | cenolèstids |
| falangeroïdeus | falangèrids |
| fascolòmids | |
| macropòdids |