i navegació aèria | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

navegació aèria

substantiu femeníf
Transports
Navegació aèria amb sistma incersal INS: abns de l’envol s’introdueix al sistema les coordenades dels punts intermedis de la ruta (punts W); segons les condicions metorològiques (A) o la divició experimentada respecte al rumb fixat (b), el sistema corregeix els paràmetres de vol automàticament
© Fototeca.cat
aeronàutica aeron
Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus, i d’establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits.

Hom diferencia la navegació no instrumental o visual (VFR), que pot ésser navegació observada (identificació de punts sobrevolats) i/o navegació estimada (complementació amb càlculs horaris), de la navegació instrumental (IFR), que pot ésser navegació radioelèctrica (posicionament mitjançant identificació de senyals de ràdio emesos des de terra o des de satèl·lits artificials) o navegació autònoma (posicionament mitjançant aparells instal·lats exclusivament a bord de l’aeronau). La navegació VFR és emprada actualment només en aviació esportiva i, encara així, sol complementar-se amb tècniques IFR; l’aviació comercial i militar empra sempre la navegació IFR. Els sistemes IFR radioelèctrics més emprats, siguin terrestres o astronòmics (emissors en satèl·lits), són els radiofars no direccionals (NDB) captats per radiobrúixoles de bord (ADF), els radiofars direccionals (VOR, ILS, MLS), i els basats en el radar (DME, GCA); els autònoms més emprats són els inercials (INS), i, antigament, els basats en l’efecte Doppler del radar i en l’observació astronòmica. L’ús continuat d’un o de diversos recursos IFR genera sistemes de navegació VOR, TACAN, Consol, Decca, LORAN, etc.

Col·laboració: 
RFG
Llegir més...