Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius; els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia. La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics. Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans: Girona (1222), Lleida (1225), Tàrrega (1227), Perpinyà (1228), Tortosa (1230), Vic (1235), Santa Maria del Puig (1237), València (1238), Palma (1240), Sant Ramon (1245), Cocentaina (1248), Montblanc (1249), Xàtiva (1251) i Àrguines (1251). El 1235 el papa Gregori IX els autoritzà a constituir-se en orde religiós.
L’orde adoptà la regla de Sant Agustí, es posà sota la protecció de la Mare de Déu de la Mercè i afegí als tres vots un quart vot de redempció de captius (que implicava també la substitució personal d’un captiu en perill de perdre la fe per un membre de l’orde). Després de la mort del seu fundador (1258), l’orde continuà estenent-se durant el s. XIV: Elx, Tarragona, Berga, Agramunt, Castelló d’Empúries, Santa Coloma de Queralt, Oriola. Les primeres constitucions conegudes són de l’any 1272, en temps del general Pere d’Amer. Una part dels cavallers mercedaris passaren al nou orde de Montesa arran de la fundació d’aquest el 1318, mentre que l’orde de la Mercè es convertí en clerical. L’orde s’estengué ben aviat per Occitània, Castella, Portugal i el País Basc.
El 1327 València constituí una província independent de la de Catalunya-Aragó, que comprengué, fins el 1469, els convents de Múrcia i de Llorca; el 1574 es reconstituí una sola província amb tots els convents de la corona catalanoaragonesa, però el 1603 tornà a separar-se’n, juntament amb els convents de la Palma, Tortosa, Tarragona, Terol, Sarrión i Orà (Algèria). Durant els s. XVII i XVIII, l’orde experimentà una gran expansió, gràcies sobretot a les missions d’Amèrica. A Catalunya es renovaren molts convents; així, els de Lleida (1666) i de Tortosa (1628), refets dins les ciutats, o els del Portell (1675), de Vic (1724), de Barcelona (1765-75), de Montblanc (1789), etc. El 1690, per un privilegi d’Alexandre VIII, i, especialment, des del 1725, per un altre de Benet XIII, prengué plenament el caràcter d’orde mendicant i es dedicà a missions pels pobles i a la fundació de col·legis. Era dividida en províncies: a més de la de Catalunya-Aragó —que comprenia també Navarra— i la de València, hi havia les de Castella-Galícia i Andalusia, i el mestre general, elegit per sis anys, passà aleshores a residir a Madrid. Els capítols generals s’acostumaven a celebrar a Barcelona, al Puig de Santa Maria, a Huete (Castella) i a Màlaga. El 1766 la província de València tenia 430 religiosos a 16 convents; el 1831 al Principat de Catalunya hi havia 164 religiosos en 12 convents. Entre les figures més destacades de l’orde, a més de Pere Nolasc, cal citar Pere Ermengol i Pere Pasqual. Malgrat el seu origen català, actualment és més present a la resta de terres hispàniques que als Països Catalans.
L’any 2010 la província de Catalunya-Aragó de l’orde la Mercè fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
Convents mercedaris als Països Catalans
| nom | localitat | data |
|---|---|---|
| la Mercè | Barcelona | 1218-1835 i des del 1949 1 |
| la Mercè | Girona | 1222-1835 |
| la Mercè | Lleida | 1225-1831 2 |
| la Mercè | Tàrrega | 1227-1835 |
| la Mercè | Perpinyà | 1228-segle XVIII |
| la Mercè | Tortosa | 1230-1835 3 |
| la Mercè | Vic | 1235-1835 |
| Santa Maria del Puig | Horta | 1237-1835 i des del 1921 |
| la Mercè | València | 1238-1835 i des del 1956 4 |
| la Mercè | Mallorca | 1240-1835 i des del 1905 |
| Sant Ramon | Segarra | 1245-1835 i des del 1897 |
| la Mercè | Cocentaina | 1248-1835 |
| la Mercè | Montblanc | 1249-1835 |
| Sant Miquel | Xàtiva | 1251-1835 |
| Santa Maria d’Arguines | 1251-1835 5 | |
| la Mercè | Elx | 1270-1835 |
| la Mercè | Tarragona | 1274-1835 |
| Santa Maria Magdalena | Prades | 1290-1835 |
| la Mercè | Oriola | segle XIII-1835 6 |
| la Mercè | Castelló d’Empúries | segle XIII-1835 |
| la Mercè | Agramunt | 1300/17-1835 |
| Santa Maria de Bell-lloc | Santa Coloma de Queralt | 1307 (1335)-1835 |
| Santa Magdalena, després Sant Joan | Berga | 1334-1835 7 |
| Capella Reial de Barcelona | 1422-1835 | |
| la Concepció | Sollana | 1603-1835 |
| col·legi de Sant Pere Nolasc | Barcelona | 1802-1823 |
| col·legi de Sant Pere Nolasc | Tarragona | 1825-1835 |
| 1 el 1942 s’instal·laren a l’antic hospital militar; 2 fora murs, el 1966 es traslladaren a l’interior de la ciutat; 3 fora murs, el 1628 es traslladaren a l’interior de la ciutat; 4 a l’antiga Casa de Misericòrdia; 5 a Algar (Camp de Morvedre) fins el 1430, posteriorment a Sogorb; 6 al segle XV els mercedaris tenien a Oriola, encara, la casa de Sant Genís, prop de mar; 7 Santa Magdalena era prop del castell, el 1708 passà a església de Sant Joan, dins la vila | ||