i dinastia merovíngia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

dinastia merovíngia

substantiu femeníf
Història
història hist
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.

Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent. El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia. Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme (496), estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs. A la seva mort (511) els seus fills es repartiren els estats paterns. La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i violències. Clotari II el 613 aconseguí una certa unitat, després d’un llarg període de disgregació, la qual tornà a produir-se aviat i fou novament superada en part amb Clodoveu II i Clotari III a mitjan s VII. Des del començament d’aquest segle els veritables senyors dels regnes merovingis foren els majordoms de palau. Un d’ells, Pipí d’Heristal, reeixí a convertir en hereditària la majordomia, i això permeté al seu net Pipí el Breu, que l’havia heretada del seu pare Carles Martell, de convertir-se en rei el 751 i fundar una dinastia carolíngia. Els darrers merovingis, Khilderic III i el seu fill Todorí, foren llavors tosos i enviats als monestirs de Saint-Bertin i Saint-Wandrille, respectivament.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...