Aconseguí els seus primers grans èxits literaris el 1881, amb dos volums de contes que tracten de la vida dels pagesos i pastors del nord d’Hongria. Foren molt populars també les novel·les Szent Péter esernyője (‘El paraigua de sant Pere’, 1895) i A fekete város (‘La ciutat negra’, 1911). Aguditzà la crítica social a les novel·les Különös házasság (‘Unes noces estranyes’, 1900) i A Noszty fiú esete Tóth Marival (‘El cas del noi Noszty amb Maria Tóth’, 1908). Contribuí a l’èxit de la seva obra el seu estil variat. Escriví en un to col·loquial, amarat d’humor jovial, amb tocs de lirisme.