i milícia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

milícia

substantiu femeníf
Història    Militar
història militar hist mil
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del s.XVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats. Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra. Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori. L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana. Foren l’antecedent de les milícies ciutadanes. El fet que les milícies ciutadanes de París, creades el 1789 i a les quals La Fayette canvià el nom pel de guàrdia nacional, tinguessin un paper rellevant en la Revolució Francesa produí un fenomen mimètic en escaure's les revolucions liberals. Així, a Espanya la constitució de Cadis (1812) establí un pla de milícies urbanes, mentre que Josep I Bonaparte creava una guàrdia, o milícia, cívica. La milícia nacional espanyola fou creada per les corts (15 d’abril de 1814), mitjançant decret, que fou anul·lat per Ferran VII (5 de maig de 1814). Restablerta durant el Trienni Constitucional (1820-23), hi tingué un paper de protagonista (7 de juliol de 1822, quan la milícia de Madrid derrotà la guàrdia reial). Dissolta en restablir-se l’absolutisme, durant la Dècada Ominosa fou substituïda per una milícia “servil” i policíaca: els voluntaris reialistes. En començar la guerra carlina renasqué com a milícia urbana (reial decret de 16 de febrer de 1834); sovint lluità amb eficàcia, i de vegades amb heroisme (Gandesa, 1836); l’any 1835 canvià el nom pel de guàrdia —o milícia— nacional, que hom jutjà més honorífic. Transformada després de la guerra en força al servei dels progressistes, els moderats la suprimiren (1844, Constitució del 1845), quan ja s’havia significat en la revolta contra Espartero (Barcelona, 1842) i en la Jamància (1843). La Constitució del 1869 creà una milícia ciutadana dels guàrdies de la llibertat que, sota la República, es transformà en voluntaris de la llibertat (1873).

Llegir més...