ming

f
m
Història

Membre de la dinastia xinesa que regnà del 1368 al 1644.

La dinastia fou fundada per Zhu Yuan-zhang, d’origen humil, que dirigí la rebel·lió contra la dinastia dels mongols, escollí Nanquín com a capital, establí un fort poder central, a la manera del sistema administratiu dels tangs, i féu florir de nou la cultura xinesa. Entre els mings, que constituïren un extens imperi i impulsaren sobretot les obres públiques i l’art, cal esmentar l’emperador Zhu-Di (1403-31), el qual traslladà la capital a Pequín i estengué la influència xinesa. La dinastia fou destronada per la dinastia manxú dels qing.