Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom. M. Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari. Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament. En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor. El fet que les variacions de l’oferta monetària puguin procedir del procés d’expansió del crèdit bancari, de l’adquisició d’actius líquids exteriors o del crèdit concedit pel banc central a unes altres institucions financeres o al sector públic explica per què alguns economistes redueixen l’anàlisi de l’oferta monetària a l’estudi dels mecanismes de concessió de crèdit per part de les institucions financeres. La teoria de la selecció de cartera considera que el diner és un actiu més dins el conjunt d’actius. En conseqüència, els individus optimaran l’estructura de llur patrimoni en funció de la utilitat (pecuniària o no) que li proporcionaria, intentant de preveure el futur. Aquesta teoria es fixa en les variacions de les estructures de l’actiu de les unitats econòmiques i en les conseqüències d’aquestes variacions. Si les variacions es compensen, no hi ha més variació possible que la derivada d’un efecte de distribució. Però pot passar que les variacions comportin un increment patrimonial net a nivell conjunt, quan una persona rep un augment d’actius financers procedents del sistema bancari sense que hi hagi un endeutament de ningú del públic. En aquest cas hom es troba amb un efecte patrimoni net amb dos vessants; un efecte indirecte, atès que en augmentar els actius líquids del patrimoni i en funció de la preferència per la liquidesa podria variar el tipus d’interès i influir en la inversió; i un efecte directe o d’encaixos reals, que suposarà la possibilitat d’augmentar la despesa com a conseqüència de l’increment de les reserves de caixa per a transaccions, segons el coeficient de liquidesa de l’increment patrimonial.
f
Economia