Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció, obligatoris en molts països. Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents. En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer. En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix tenen com a causes de mort primordials les malalties infectivocontagioses, mentre que a les poblacions sanes i amb bona infraestructura sanitària les causes de la mort es redueixen fonamentalment a les anomenades de les tres ces: cor, càncer i circulació. A causa de les dificultats d’obtenir dades completes i fiables referents a les malalties de tota mena que pateix una població, les taxes de morbiditat o de probabilitat d’emmalaltir d’aquesta població són més un desideràtum que no una realitat. Hom pot calcular algunes taxes parcials relacionant, per exemple, la població amb el nombre anual de baixes per malaltia o amb el nombre de casos declarats de tal malaltia de declaració obligatòria.
f
Patologia humana