mordovià

m

Lingüística i sociolingüística

Llengua pertanyent al grup finoúgric de la família uraliana, parlada per més d’un milió de persones, barrejades amb russos, tàtars, baixkirs i txuvaixos, en una zona extensa de Rússia que va del riu Oka a l’oest fins al riu Belaja a l’est.

Ultra els trets uralians comuns, el mordovià és caracteritzat per la distinció entre declinació indefinida i definida (aquesta amb article posposat), per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal (conjugació determinada o objectiva), per la conjugació del predicat nominal i per la gran quantitat dels manlleus russos i tàtars. El mordovià està fragmentat en dos dialectes principals, l’oriental o erza i l’occidental o mokša, força diferents. Després del 1917 ambdós dialectes donaren origen a les respectives normes escrites i llengües literàries.