i Mario Gas Cabré | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Mario Gas Cabré

Teatre
Mario Gas
© Teatro Español
teatre teat
Director i actor teatral.
Montevideo, 1947

Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions. Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic.

Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R. Alberti. Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B. Brecht (1984), Salomé , d’O. Wilde (1985), La Ronda , d’A. Schnitzler (1986, Premio Nacional de Dirección), El temps i els Conway , de J.B. Priestley (1992), Frank V , de Friedrich Dürrenmatt (1992), El zoo de cristal (1995), la trilogia completa de Valle-Inclán Martes de Carnaval (1996), els musicals Golfus de Roma (1993) i Sweeney Todd (1995, premi Max a la millor direcció escènica), Master Class (1998, amb Núria Espert), Guys & Dolls (1998), Olors (2000), Lulú , de F. Wedekind (2001), La mare coratge i els seus fills , de B. Brecht (2001), Las criadas , de J. Genet, El sueño de un hombre ridículo , de F. Dostojevskij (amb R.Moya), Zona zero , de N. LaBute,  La Orestiada , d’Èsquil (2004), Homebody/Kabul (2008), de T. Kushner, Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny (2007), de B. Brecht, i Follies (2011), de S. Sondheim, obra que el 2013 rebé sis premis Max, un dels quals al millor director.

L’any 1997 debutà en el cinema amb el llargmetratge El pianista . Director del Festival de Tardor (1989-91) i del Festival Olímpic de les Arts (1992), ha destacat també com a director escènic de produccions operístiques ( Il Trovatore , La Traviata , Un Ballo in Maschera , de Verdi, Il Barbiere di Siviglia , de Rossini, Madama Butterfly , de Puccini, L’elisir d’Amore , de Donizetti, etc.).

Col·laborà també en el muntatge col·lectiu Estriptis (2007), amb J. Chávarri, S. Picó i altres directors. De 2004 a 2012 fou director del Teatro Español de Madrid i promogué un canvi de rumb en la seva programació apostant per l’avantguarda escènica i l’obertura a propostes internacionals.

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de cultura de la Generalitat de Catalunya (1996) i el Ciutat de Barcelona (1999).

Col·laboració: 
R
Llegir més...