i neutralització | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

neutralització

substantiu femeníf
Fonètica i fonologia
fonètica, fonologia fon
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.

En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics (cama, cana, canya) desapareix en posició implosiva davant consonant (campa, canta, cansa, canca, etc), puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu. També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton (teula [téule], taula [táule], amb teulada, taulada, ambdues [teuláde]). Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu arxifonema.

Llegir més...