En dret civil la situació d’invalidesa és determinada per vicis que converteixen en nuls els actes jurídics i poden ésser: contradicció de normes imperatives, manca d’algun requisit essencial (acord de les parts, finalitat, etc), il·licitud de la causa, mancança de l’objecte, dels requisits de possibilitat, etc. En dret internacional la nul·litat d’un acte pot derivar del defecte de capacitat del subjecte de qui emana la declaració de voluntat i de la idoneïtat de l’acte en ell mateix d’ésser considerat com d’una norma productora d’efectes de dret internacional, o també de la manca en l’acte del formulisme que la norma internacional imposa taxativament per a l’eficàcia de l’acte mateix. Cal destacar la importància que el dret canònic dóna a la nul·litat en els sagraments, en especial les ordenacions i els matrimonis, dels quals poden derivar efectes civils. En els actes de dret administratiu els vicis poden ésser considerats com a simples irregularitats. La nul·litat plena o absoluta es produeix quan és dictat per un òrgan manifestament incompetent i quan l’acte té un contingut impossible o constitutiu de delicte; quan infringeix el principi de la jerarquia normativa, o sia, relatiu a matèries reservades. La nul·litat absoluta pot ésser al·legada per qualsevol persona i en qualsevol moment, i els efectes de la declaració es produeixen a partir de la data en què es dicti la nul·litat.
f
Dret