i ocells | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

ocells

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
ornitologia ornit
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.

Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen. Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol. Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil. Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa. Fora d’un parell de glàndules uropígies, que manquen en algunes espècies, la pell dels ocells no té cap més tipus de glàndules.

Morfologia externa i nom de les parts principals del cos dels ocells
© Fototeca.cat
L’esquelet es caracteritza per la fusió de diversos elements ossis simples i la pneumatització de molts ossos. Al cap, és especialment important l’estructura i l’articulació del vòmer. El neurocrani és globós. Només hi ha un arc temporal i un còndil occipital. Les vèrtebres del coll són molt mòbils, mentre que les de les regions toràcica, lumbar i sacra són anquilosades o semianquilosades. Els omòplats són allargats, els coracoides són ben desenvolupats i units a l’estern, i generalment les clavícules s’uneixen formant la fúrcula. La pelvis és allargada i l’ili, l’isqui i el pubis són soldats.

La temperatura corporal és constant, independent del medi ambient, i varia, segons les espècies, entre 37° i 43°C.

Anatomia interna dels ocells
© Fototeca.cat
L’aparell digestiu es caracteritza per la cavitat bucal en forma de bec, que té diverses formes i disposicions, segons el règim alimentari de l’animal. La faringe és curta, l’esòfag és llarg i musculós, sovint proveït de pap, i acaba en un estómac glandular, seguit d’un estómac muscular (pedrer). A la unió dels dos intestins hi ha dos cecs. El recte desemboca a la cloaca, on hi ha la glàndula de Fabricio, particularment desenvolupada en els individus joves i de la qual hom desconeix la funció. El fetge és bilobulat i gros.

L’aparell respiratori és molt modificat i adaptat a la gran ventilació exigida pel vol. La tràquea és reforçada per cartílags circulars i, en la majoria de les espècies, va proveïda de siringe. Els pulmons són petits, adherits a la part dorsal de la caixa toràcica, i relacionats amb ells i amb els ossos pneumatitzats hi ha els sacs aeris.

L’aparell circulatori presenta el cor amb dues aurícules i dos ventricles, i un arc aòrtic que surt del ventricle esquerre, tomba a la dreta i continua amb l’aorta dorsal. El sistema porta renal és molt reduït. La circulació és doble, tancada i completa.

L’aparell excretor consta de dos ronyons trilobats, dos urèters i cloaca.

L’aparell reproductor, en les femelles, consta d’un ovari funcional, adossat davant el ronyó esquerre, i un oviducte llarg, proveït de glàndules, en el qual es produeixen l’albúmina i la closca calcària de l’ou i que desemboca a la cloaca. Els mascles tenen dos testicles, adossats als ronyons, cadascun amb un conducte deferent que desemboca a la cloaca. Algunes espècies posseeixen vesícula seminal. Els mascles dels anseriformes, els estrucioniformes i alguns altres tenen fixat a la paret ventral de la cloaca un penis carnós i erèctil, una part del qual és evaginable. La fecundació és interna.

El sistema nerviós presenta el cerebel, d’una gran importància, amb dos glòbuls laterals i el vermis central. L’encèfal és més desenvolupat que el dels rèptils, els lòbuls olfactoris són petits i els lòbuls òptics són grossos. Els hemisferis cerebrals són llisos.

El grup inclou unes 8.600 espècies, la majoria de les quals són voladores, bé que també n'hi ha d’aquàtiques, terrestres i mixtes.

La majoria de paleontòlegs mantenen la hipòtesi que els ocells provenen dels dinosaures carnívors. Durant el segle XX s’acumulà una enorme quantitat d’evidències osteològiques, sobretot en els últims anys, gràcies a les espectaculars troballes de petits dinosaures amb plomes i altres trets típicament aviaris al Cretaci inferior de la Xina. En total hi ha més de 60 caràcters compartits entre ocells i coelurosaures. Hom sap que les plomes no evolucionaren per a volar sinó, probablement, com a aïllants tèrmics o en resposta a la selecció sexual, però representaren una preadaptació per al vol de formes posteriors. Ara el debat se centra a esbrinar quin grup de coelurosaures representa el tàxon germà dels ocells. Tanmateix, cal esmentar la descoberta de material embriològic, de nius amb ous i d’un comportament d’incubació típicament aviari en dinosaures ovirraptòrids (Cretaci de Mongòlia), i algunes característiques de les closques dels ous es troben només en aquests dinosaures i en els ocells. Al Cretaci, doncs, els ocells eren ja ben establerts en els ecosistemes terrestres. De fet, una recent troballa de fòssils d’un ànec al Maastrichtià de l’Antàrtica documenta la presència de llinatges moderns (almenys anseriformes i ratites) al final del Cretaci.

Grups més importants de la classe dels ocells

Grups més importants de la classe dels ocells
subclasse dels arqueornites*    
    ordre dels arqueopterigiformes*
subclasse dels neornites    
  superordre dels odontògnats*  
    ordre dels hesperornitiformes*
  superordre dels ictiornitis*  
    ordre dels ictiornitiformes*
  superordre dels impennats  
    ordre dels esfenisciformes
  superordre dels neògnats  
    ordre dels estrucioniformes
    ordre dels reïformes
    ordre dels casuariformes
    ordre dels epiornitiformes*
    ordre dels dinornitiformes*
    ordre dels apterigiformes
    ordre dels tinamiformes
    ordre dels gaviformes
    ordre dels colimbiformes
    ordre dels procel·lariformes
    ordre dels pelecaniformes
    ordre dels ciconiformes
    ordre dels anseriformes
    ordre dels falconiformes
    ordre dels fasianiformes
    ordre dels gruïformes
    ordre dels diatrimiformes*
    ordre dels caradriformes
    ordre dels columbiformes
    ordre dels psitaciformes
    ordre dels cuculiformes
    ordre dels estrigiformes
    ordre dels caprimulgiformes
    ordre dels apodiformes
    ordre dels coliformes
    ordre dels trogoniformes
    ordre dels coraciformes
    ordre dels piciformes
    ordre dels passeriformes
* formes extingides    

Col·laboració: 
JTO
Llegir més...