organitzador

m

Biologia

Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits (inducció).

Descrit per primera vegada per Spemann a partir de les seves experiències amb la gàstrula del tritó, en l’estudi de l’extensió de l’organitzador hom conclogué que havia d’ésser almenys tan gran com la regió que més tard esdevé notocordi i somites. El 1938, Spemann definí una regionalització de l’organitzador, i demostrà que diferents zones presenten diferents propietats, que indueixen la formació d’òrgans diferents. Hom creu que la substància o substàncies inductores produïdes per l’organitzador són de tipus proteic.