organologia

f
Música

Disciplina de la musicologia que estudia les característiques dels instruments des de l’aspecte acústic i mecànic.

Els mètodes per a aquest estudi són, sobretot, tecnològics i fisicoquímics, i hom aprofita també els coneixements de constructors, intèrprets i compositors. L’organologia classifica, així, els instruments en aeròfons, cordòfons, idiòfons, membranòfons i electròfons, amb les corresponents subdivisions. Per bé que hom coneix estudis organològics des del s. XVII, no ha estat fins els anys cinquanta del s. XX que s’han desenvolupat plenament.