pecat original

m
Religió
Cristianisme
Bíblia

Pecat de la humanitat en els temps originals de la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut del qual el gènere humà perdé l’estat original i es féu responsable de la seva situació actual.

Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home. La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original (la d’Adam i Eva), ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus (pecat de desobediència al Paradís, homicidi de Caïm, intent de suplantació del diví a Babel, etc). Entesa, doncs, com a expressió no pas d’un fet historicoindividual sinó més aviat d’una realitat teologicocol·lectiva (de la qual participen tots els homes per tal com tots vénen en un món marcat i dominat pel pecat), la narració bíblica pot ésser interpretada en un sentit que eludeixi els problemes suscitats en la tradicional comprensió individualista i biologicohereditària del pecat original (comprensió de la qual deriva la imposició del baptisme dels infants i la corresponent afirmació de l’existència dels llimbs per als no adults morts sense ésser batejats). En aquest sentit la teologia actual tendeix a interpretar el pecat original com a pecat del món, en l’àmbit del qual neix tot home, del qual reben l’influx com més va més totes les generacions, a l’increment del qual tothom col·labora i en contraposició del qual ha estat establert l’àmbit de la comunitat dels creients, en l’influx i l’ascendència del qual sobre el món col·laboren o han de col·laborar amb llur compromís tots els membres del poble de Déu. D’altra banda, la corresponsabilitat de tots els homes en el pecat original o pecat del món és una dada teològica pròpia només del Nou Testament, car resta intrínsecament associada a l’esdeveniment cristològic i a la comprensió d’aquest com a fet salvífic en el qual són també tots els homes els qui es troben implicats (la redempció només pot ésser universal si el pecat també ho és). La doctrina eclesiàstica del pecat original es fonamenta en les epístoles de Pau als romans i als efesis i ha estat definida pels concilis de Cartago i de Trento.