pacífic

m
Numismàtica i sigil·lografia

Anvers i revers d’un pacífic d’or de Renat I de Provença (1467-70)

© Fototeca.cat

Moneda catalana d’or, de curs general, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó, l’any 1465, a fi de fer cara a les despeses de la guerra contra Joan II.

Contenia 2, 94 g d’or, tenia talla de 68 peces per marc, llei de 20 quirats i li fou assignat un valor de 18 sous. La moneda, creada en la línia del cruzado portuguès, fou acceptada però en el mercat a un curs de 20 sous, equiparable al del ducat venecià, molt ben valorat. El rei també baté migs pacífics i un múltiple de 20. L’èxit de la moneda permeté al sobirà de fondre florins d’or i de reencunyar-los en forma de pacífics. A l’anvers, la moneda porta la imatge del rei, vist de cara, amb corona i ceptre dintre un camp limitat per orla multilobulada i la llegenda “Petrus Quartus Dei gratia rex Aragonum”. Al revers hi ha un escut oval apuntat amb les armes reials i coronat i la llegenda “Deus in adiutor(ium) meum intende”, separada del camp de la moneda per una orla semblant. El successor del rei Pere, Renat I de Provença, continuà les emissions de pacífics, migs pacífics i quarteroles. El pacífic fou la primera moneda d’or d’alta llei de la corona catalanoaragonesa que obtingué una bona acceptació en el mercat.