Gestionat per un organisme autònom, nasqué el 1984 seguint models d’altres països. Ha sofert reorientacions constants en els seus objectius. Té la seu a l’antic hospital de San Carlos de Madrid, en el qual hom ha efectuat reformes continuades i, de vegades, contradictòries d’acord amb els canvis de política de la institució. Actualment, hom tendeix a convertir-lo en un gran museu d’art del segle XX, amb col·leccions estables. Per això hom hi ha aportat les col·leccions del Museo Español de Arte Contemporáneo, representatives de l’art produït a l’Estat espanyol durant la primera meitat del segle XX, però sense les obres cabdals. Hom ha suplert aquestes mancances amb el Guernica i els estudis de Picasso que es trobaven al Casón del Buen Retiro i que depenien del Museo del Prado. També els llegats de Dalí i de Miró, que havien anat a raure a Madrid, han estat incorporats a aquest museu. Hi ha representats molts moviments artístics amb forta incidència als Països Catalans (cubisme, surrealisme, avantguardes, Dau al Set, informalisme).
El 2005 fou inaugurada l’ampliació del museu. Els 84.048 m2 del complex representaven un augment del 60% de la superfície de l’antiga instal·lació. El projecte anà a càrrec de l’arquitecte Jean Nouvel. Han estat directors del MNCARS Tomás Llorens (1988-90), María del Corral (1991-94), José Guirao (1994-2001), Joan Manuel Bonet (2000-04), Ana Martínez de Aguilar (2004-07) i Manuel Borja-Villel (2008-23).
Pati de l’ampliació feta de Jean Nouvel al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
© Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía / Joaquín Cortes