pandero

pandero (es), tambor (en)

m

Música

pandero

© Fototeca.cat

Instrument idiòfon consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual és tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant, apta per a produir un so regular quan és percudida.

Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol. En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular. És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero. El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI.