Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant. En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions. La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica (central hidroelèctrica) ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual. Des d’aleshores els pantans han proliferat en aquells llocs de relleu i geologia favorables, per motius de capacitat, rendibilitat, seguretat i durada. En ells el volum de l’aigua embassada i el desnivell a utilitzar depenen del cabal a explotar, de la seva regularitat i del règim del consum.
m
Construcció i obres públiques
Hidrografia
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà
© Fototeca.cat
Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una presa.