Situats a Roma i a les províncies veïnes: l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàl·lia, Dalmàcia i fins a l’Orient. Repartits en fundus, eren agrupats en massae; el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium, unitat dins el patrimoni general administrada per un rector. Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV: el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi (492-496), divers del Liber censuum. Reestructurat per Gregori el Gran (590), el patrimoni fou la base del ducat de Roma, obtingut dels emperadors bizantins, ampliat amb les donacions de Pipí (754) i de Carlemany (774), fins a la integració en els Estats Pontificis.
m
Religió
Història