Les primeres perxes consistien en un gran tambor, format per llistons guarnits amb cardots i dotat d’un ràpid moviment de rotació; el teixit passava al voltant del tambor i la seva superfície restava apelfada. A causa de la irregularitat dels cardots i de llur gran desgast, aquestes perxes foren substituïdes per les de tambor proveït en la seva perifèria d’una sèrie de petits cilindres, el nombre dels quals pot arribar a trenta-sis, guarnits amb una cinta proveïda de puntes inclinades d’acer, en el perxatge en sec, o de llautó, en el perxatge en moll. El tambor gira sobre el seu eix, mentre que cada cilindre té el seu propi moviment de rotació, de manera que uns cilindres poden girar en un sentit (perxatge a pèl) i els altres en el sentit contrari (perxatge a contrapel). Les perxes modernes, en les quals les velocitats de translació del teixit i de rotació del tambor i dels cilindres són regulades exactament per tal de poder variar els efectes obtinguts, poden ésser de dos tambors.
f
Indústria tèxtil