saṃsāra
*

m
Budisme
Hinduisme

Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).

Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici; d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències (vāsana) acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida (vṛta, pāṇi). La formulació no apareix fins als Upaniṣad. Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins (marga) per a atènyer l’alliberament (mokṣa; (nirvana)).