El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels. El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer. El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan s XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs; per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat ( torre de Sant Pau ). L’actual església fou bastida a la darreria del s XI, probablement pels lerinencs. Es convertí en priorat fins que el 1263 els monjos de Lerins abandonaren el monestir i el vengueren a Guillem de Montgrí, sagristà de Girona, juntament amb el castell, la vila i els territoris. Aquest el 1269 els cedí als cartoixans d’Escaladei perquè hi fundessin un priorat amb 14 comunitaris, que s’hi instal·là amb la protecció dels vescomtes de Cabrera, i reberen dues butlles papals de confirmació de béns i privilegis del 1282 i el 1288. El monestir fou un centre cultural important, d’on el rei Martí I tragué els llibres per a la cartoixa valenciana de Valldecrist, i que tingué un petit scriptorium , però, arran de les freqüents topades amb els Cabrera, el 1415 el papa Benet XIII autoritzà la incorporació de Sant Pol al nou monestir de Montalegre, fundat pels cartoixans de Vallparadís de Terrassa. A Sant Pol restà part de la comunitat, que es fusionà definitivament entre els anys 1431 i 1433. El 1434 els cartoixans vengueren el monestir de Sant Pol al vescomte de Cabrera, després de vèncer l’oposició de l’Almoina del Pa de Girona, que en pretenia el domini per una clàusula del fundador Guillem de Montgrí.
Vista general de l'ermita de Sant Pau (o monestir de Sant Pol del Maresme), a Sant Pol de Mar (Maresme)
© Fototeca.cat