Fill de Parsatatar, és el sobirà més important d’aquest regne hurrita. La seva autoritat s’estenia des del Taure (Àsia Menor) fins al Zagros (est del Tigris) i des dels monts Nur (nord de Síria) fins a Al-Biqā’ (Fenícia). Els estats vassalls de Mitanni gaudien, però, d’una gran autonomia, car podien signar tractats amb altres regnes, imposar tribut als més dèbils, fer la guerra pel seu compte, etc. Potser fou el monarca que afrontà la invasió de Tuthmosis III el 1472 aC.