D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides. Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament. El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia. L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania. El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de Samarcanda fins que fou ocupada la Transoxiana per Muḥammad Khwārizm-Shāh (~1210), i els seus descendents acabaren reconeixent la sobirania de Genguis Kan.
f
m
Història