i positivisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

positivisme

substantiu masculím
Filosofia
filosofia filos
Corrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del s. XIX.

Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme (segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables), al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal. Típicament representat per A. Comte, iniciador de la sociologia, el positivisme propugnava l’aplicació del mètode experimental a les ciències humanes i no reconeixia a la filosofia cap altra tasca que la de “relacionar” i “unificar” els resultats assolits en els diversos camps científics. El positivisme sociològic de Comte, preparat per C. H. Saint-Simon, Ch. Fournier i P. J. Proudhon, perdurà en la influent escola sociològica francesa, amb figures com les de Lucien Lévy-Bruhl (1857-1939) i d’É. Durkheim, mentre que a Anglaterra, preparat pels estudis dels economistes Th. R. Malthus, D. Ricardo i J. Bentham, trobà J. Mill i J. Stuart Mill com a exponents destacats; d’altra banda, Ch. Darwin hi determinà l’aparició de l’anomenat positivisme evolucionista, típicament representat per H. Spencer. Pel que fa al positivisme psicològic, fou representat per Th. Ribot, a França, i per W. Wundt, a Alemanya; bé que aquest país hi fou en general més impermeable que no els altres, el positivisme s’hi troba també, a la darreria del s. XIX, en l' empiriocriticisme de R. Avenarius i E. Mach, clar precedent del neopositivisme contemporani. La difusió als països mediterranis de les concepcions positivistes fou deguda sobretot als francesos H. Taine i E. Renan, així com a l’italià R. Ardigò. Als Països Catalans el positivisme no arrelà tant com, per exemple, la filosofia espiritualista del sentit comú, però tingué representants destacats en Josep Miquel Guàrdia i Bagur, Pere Mata i Fontanet, Pere Estasen i Cortada, Pompeu Gener i Babot i Ramon Turró i Darder.

Col·laboració: 
LlCu
Llegir més...