En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net. L’estimació de la renda nacional es podrà fer per tres vies alternatives: per la via de producció, és a dir, com a suma dels valors afegits nets de tots el processos productius durant el període considerat; per la via d’ingrés, és a dir, com a suma de totes les rendes o ingressos corresponents als factors de producció subministrats al procés productiu de l’àmbit considerat, abans de deduir els imposts indirectes i després de la deducció prèvia dels pagaments per transferència i de les rendes derivades, car no són prestacions al procés productiu; en aquest sentit hom podrà estimar la renda nacional mitjançant estadístiques fiscals i serà formada per salaris, rendes personals netes, lloguers, interessos, beneficis de les empreses (dividends, beneficis no distribuïts i imposts sobre societat); finalment, per la via de despesa o de destinació de les rendes, com a suma de totes les despeses en consum (incloent-hi les subvencions i excloent-ne els imposts indirectes), en inversió (àdhuc els increments d’estocs), més les exportacions i rendes de la propietat procedents de l’estranger menys les importacions i rendes de la propietat pagades a l’estranger. La mesura en termes monetaris de cadascun d’aquests conceptes donarà una xifra (teòricament idèntica) que constitueix el flux de la renda en tres moments diferents, segons tres formes diferents d’agregació (producció, ingrés i despesa).
f
Economia