art pobre

m
Art

Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.

Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art. Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies. Cal diferenciar-lo de l'arte povera, terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents (animals, vegetals, minerals, objectes) amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques.