i picot | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

picot

pigot
substantiu masculím
Zoologia
pigot
Picot
© Fototeca.cat-Corel
ornitologia ornit
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes , que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.

S'alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua. Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual. El picot negre (Dryocopus martius), de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs. El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell. Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia. Als Països Catalans, és comú als Pirineus. El picot verd o fuster o picacarrasques (Picus viridis), de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més clares i el carpó groguenc. Habita en boscs i arbredes d’Europa, l’Àsia Menor i l’Iran, fins a l’Índia, a partir dels 63ºN. És el picot més comú a la Catalunya continental. El picot garser gros (Dendrocopos major), de 23 cm, i el picot garser petit (D.minor), de 14 cm, tenen les parts superiors negres tacades de blanc i les inferiors blanquinoses, i habiten en una gran part d’Euràsia i al NE d’Àfrica. Són relativament freqüents a la Catalunya continental. Tots quatre són sedentaris.

Col·laboració: 
JTO
Llegir més...