i pingüí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

pingüí

pingüí austral, pingüino (es), pájaro bobo (es), penguin (en)
substantiu masculím
Zoologia
pingüí austral, pingüino (es), pájaro bobo (es), penguin (en)
Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
ornitologia ornit
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.

Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm.  L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm.

El pingüí del Cap (Spheniscus demersus) fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud. El pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus) ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines.

El pingüí d’Adèlia (Pygoscelis adeliae), de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut (Eudyptula minor) fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda.

El gènere Aptenodytes comprèn dues espècies, que són les de dimensions més grosses de l’ordre. Ponen un únic ou cada any i no construeixen cap mena de niu, sinó que el coven mantenint-lo entre les potes i cobert amb un plec de la pell del ventre. El pingüí emperador (A. forsteri) ateny 120 cm, té el cap i l’esquena de color negre blavenc, el pit i el ventre blancs, i la gola i els costats del coll de color groc o ataronjat. Habita a les mars antàrtiques i cria durant l’hivern austral al continent antàrtic. El pingüí reial (A. patagonica) ateny 95 cm i és molt semblant al pingüí austral emperador, però amb les marques ataronjades del coll més reduïdes. Habita a les mars antàrtiques i cria durant la primavera a les Malvines i diverses illes preantàrtiques.

Col·laboració: 
JTO
Llegir més...