i estils pompeians | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

estils pompeians

substantiu masculím
pluralpl
Art
art art
Sistemes decoratius de la pintura mural romana des del període republicà fins al flavi.

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hel.lenista, i documentats sobretot a les cases i vil.les vesuvianes col.lapsades pel volcà l’any 79 dC, que A.Mau classificà (Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji, 1882) en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil. El primer estil o sistema estructural (~200 aC — 90/80 aC) imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura (Casa del Faune, Casa de G.Polibio, Casa de Sal.lusti a Pompeia). El segon estil o sistema arquitectònic (80/90 — fi del s I aC), fruit d’uns grups socials enriquits i fortament hel.lenitzats, suprimeix la paret decorant-la sobre sòcols del tipus del primer estil, amb hàbils jocs il.lusionistes de perspectives arquitectòniques que suggereixen un món imaginari més enllà de la paret, i on s’insereixen figures, objectes i escenes mitològiques o paisatgístiques, forçant els efectes de trompe-l’oeil (Vil.la dels Misteris a Pompeia, Vil.la de P.Fannio a Boscoreale, Casa de Lívia al Palatí i Casa dels Grifis a Roma). El tercer estil o sistema ornamental (fi del s I aC — meitat del s I dC) afebleix substantivament els efectes il.lusionistes de les arquitectures en perspectiva reduint-les i estilitzant-les, alhora que accentua l’ornamentació i n'extrema la policromia i la finor dels detalls, amb un gust gairebé miniaturista (Casa de Lucreci Frontone i Casa de Cecili Giocondo a Pompeia, voltes de la Domus Aurea a Roma). El quart estil o sistema fantàstic (35 dC — fi del s I dC), exemple del gust i els interessos d’època neroniana i flàvia, reprèn l’il.lusionisme perspectiu, però fent-lo més complex i inversemblant, i el compensa amb una sobrecàrrega d’ornaments del tercer estil, alhora que integra les figures o escenes en l’escenografia arquitectònica; l’anterior tècnica miniaturista és substituïda per l’anomenada ars compendiaria, de ràpides pinzellades i taques suggeridores més que no pas descriptives, d’efecte global, que han fet parlar d’un impressionisme romà (Casa dels Vetti, Casa dels Dioscuri, Casa de Pinario Cereale, Casa de Fabio Rufo, Casa dels Amantis i Termes Stabianes a Pompeia, parets de la Domus Aurea a Roma).

Col·laboració: 
JGaG
Llegir més...