Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen. Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri. Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat. Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que han de determinar inductàncies o capacitàncies han d’ésser-ho amb corrent altern. El primer pont, anomenat pont de Wheatstone, fou ideat per sir Charles Wheatstone el 1843, en el camp de la telegrafia, per a mesurar resistències elèctriques. Després n'han apareguts d’altres, que porten també el nom de llurs dissenyadors. Així, hi ha el pont de Kelvin, per a mesurar resistències molt baixes, el pont de Carey-Foster, per a la mesura precisa de resistències pràcticament iguals, el pont de Callendar, que és utilitzat amb termòmetres de resistència, el pont de Kohlrausch, per a la conductivitat electrolítica, el pont de Maxwell, per a autoinduccions, el pont de Schering, per a capacitats amb pèrdues dielèctriques, i el pont de Robinson i el pont de ressonància, per a mesurar freqüències.
m
Electrònica i informàtica