Durant el seu regnat estigué sotmès als seus consellers —entre els quals destaca Ay, successor seu—, que el feren tornar a l’ortodòxia amoniana i renunciar al culte d’Aton, instaurat per Akhenaton (del qual, segons uns, era fill, mentre que, segons uns altres, el seu pare fou Amenhotep III). Abandonà Tall Al-Amārna per Tebes, canvià el seu nom (Tutankhaton), i el de la seva muller Ankhesenpaaton, que el canvià per Ankhesenamon. El canvi ideològic i polític és testimoniat per l’estela de la Restauració, on es descriu la ruïna dels cultes egipcis fora de l’atonià i llur redreçament. Fou enterrat a la vall dels Reis, en una tomba que no li era destinada, el descobriment de la qual (1922) per Howard Carter constituí un gran esdeveniment, a causa de la gran riquesa del seu aixovar.
El faraó Tutankamon (centre) durant la cerimònia de “l’obertura de la boca”
© Corel Professional Photos
Faraó de la dinastia XVIII (~1361-1352 aC).