i Giambattista Vico | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giambattista Vico

filosofia filos
Filòsof italià.
Nàpols, 23 de juny de 1668 — Nàpols, 23 de gener de 1744

D’origen humil, es formà autodidàcticament i arribà a professor de retòrica a la Universitat de Nàpols. Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat creadora. El propòsit de la seva obra Principî di una scienza nuova d’intorno alla comune nature delle nazioni (1725) era de mostrar el fonamental paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de l’home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana. Nega el progrés infinit de la història, i el substitueix pels corsi e ricorsi (els pobles creixen i després decauen, en una successió sense fi), els quals, però, no li impedeixen de destacar una ‘història ideal’', que comprèn tres edats: l'edat dels déus, en la qual domina la interpretació religiosa del món i de la vida, l'edat heroica, en la qual la fantasia basteix una imatge aristocràtica d’ambdues realitats, i l'edat dels homes, caracteritzada pel domini de la reflexió filosòfica. Vico no fou apreciat fins a l’època del Romanticisme.

Col·laboració: 
LlCu
Llegir més...