Vida
Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M. Plantada.
A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D. Frau. Aconsellada per N. Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G. Tarragó. Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona (1944). Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa d’Almaviva (Les noces de Fígaro); hi actuà cada any fins al 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992, amb òperes de R. Wagner, J. Massenet, G. Puccini i M. de Falla, entre d’altres.
El 1945 actuà per primera vegada a Madrid, on dos anys més tard cantà en unes reeixides funcions operístiques al costat de B. Gigli. El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra,
El 1948 inicià les seves col·laboracions amb el segell discogràfic EMI, per al qual realitzà un centenar d’enregistraments de les seves òperes més representatives com Manon (Massenet), Faust (Gounod), Il barbiere di Siviglia (Rossini); a més de cançó espanyola, lied i música sacra.
El 1949 debutà a París amb Faust, de Gounod, i al Teatro alla Scala de Milà amb un recital i l’any següent debutà en aquest teatre amb l’òpera Ariadne auf Naxos i al Covent Garden de Londres amb La bohème, sempre amb gran èxit de públic i crítica.
Contractada per R. Bing, actuà ininterrompudament al Metropolitan de Nova York entre el 1951 i el 1961 amb un repertori variat que inclogué òperes de W.A. Mozart, G. Rossini, J. Massenet, G. Puccini, R. Wagner, G. Bizet, Ch. Gounod i C. Debussy, entre d’altres, i des d’aleshores actuà als principals teatres d’arreu del món. El 1960 cantà al Festival d’Edimburg i el 1961 debutà a Bayreuth amb Tannhäuser, sota la direcció de W. Sawallisch i al costat dels cantants W. Windgassen, D. Fischer-Dieskau i G. Bumbry. El mateix any participà en l’estrena d’Atlántida (M. de Falla), al Liceu de Barcelona, dirigida per E. Toldrà. També fou dirigida per mestres com T. Beecham, H. von Karajan, G. Solti, A. Cluytens, P. Monteux i A. Argenta, entre d’altres.
El 1979 interpretà una òpera per darrera vegada (Pelléas et Mélisande) i, l’any següent, es retirà de l’escena operística i se centrà en el món del concert i els recitals, acompanyada al piano per Alícia de Larrocha, Manuel Garcia Morante o Geoffrey Parsons, entre d'altres. Destacà el que realitzà el 1987 per a la inauguració de l’emissora Catalunya Música al Palau de la Música Catalana
Fou distingida amb diversos guardons i distincions, entre els quals el Premio Nacional de Música del Ministerio de Cultura (1978), el premi Príncipe de Asturias de les Arts (1991), el Premi Internacional de Música Pau Casals en la primera convocatòria (1992), i el premi de l’Acadèmia Charles Cros (1994) i els nomenaments com a Acadèmica d’Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981) i com a doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona (1987). El 1992 tornà al Gran Teatre del Liceu amb un recital, en el marc dels actes culturals vinculats als Jocs Olímpics i, el 1997, feu el darrer recital al Teatre Nacional de Catalunya, acompanyada al piano per Albert Guinovart. El 1998 fou objecte d’un homenatge a Madrid.
Bibliografia
- Roberts, Peter: Victoria de los Ángeles, Wesdenfeld & Nicolson, London 1982
- Martorell i Codina, Oriol: Solemne investidura de doctora honoris causa a la Sra. Victoria de los Ángeles: 23 de desembre, Universitat de Barcelona, Barcelona 1987
- Fernández-Cid, Antonio: Victoria de los Ángeles, Madrid 1970
- Hauert, Roger; Gavoty, Bernard: Victoria de los Angeles, Éditions René Kister, Ginebra 1956
- Llopis, Artur: Victòria dels Àngels, Editorial Alcides, Barcelona 1962
- Sagarmínaga, J.: Diccionario de cantantes líricos españoles, Fundación Caja de Madrid, Madrid 1997