i Victòria dels Àngels | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Victòria dels Àngels

SinònimVictòria dels Àngels López i García, Nom castellà deVictoria de los Ángeles
SinònimVictòria dels Àngels López i García, Nom castellà deVictoria de los Ángeles
Victòria dels Àngels
© Fototeca.cat
música mús
Nom artístic de la soprano Victòria dels Àngels López i García.
Barcelona, 1 de novembre de 1923 — Barcelona, 15 de gener de 2005

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu (1940-42) amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona. D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana (1941), on féu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical. El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro; hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992. El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París (amb Faust, de Gounod), al Covent garden de Londres (amb La bohème, de Puccini) i al Teatro alla Scala de Milà (amb un recital i, l’any següent, amb Ariadne auf Naxos, de R.Strauss). El 1951 es presentà al Metropolitan Opera House de Nova York, i des d’aleshores actuà arreu del món. El 1960 cantà al Festival d’Edimburg, i el 1961 al de Bayreuth (amb Tannhäuser). Enregistrà en discs les seves millors creacions: Manon (Massenet), Faust (Gounod), Il barbiere di Siviglia (rossini), lieder, etc. El 1961 cantà en l’estrena mundial de Atlàntida, de Falla, al Liceu de Barcelona. El 1979 interpretà una òpera per darrera vegada (Pelleas et Mélisande) i posteriorment es dedicà als recitals de fragments operístics i en el lied; destacà el que realitzà el 1987 per a la inauguració de l’emissora Catalunya Música al Palau de la Música Catalana. Obtingué diversos guardons i distincions, entre els quals el Premio Nacional de Música del Ministerio de Cultura (1978), el premi Príncipe de Asturias de les arts (1991), el Premi Internacional de Música Pau Casals en la primera convocatòria (1992), i el premi de l’Acadèmia Charles Cros (1994) i els nomenaments com a Acadèmica d’Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981) i com a doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona (1987). La seva discografia comprèn 22 òperes completes i uns 40 discs amb obres diverses.

Col·laboració: 
RoA / R
Llegir més...