Aquests segments fusionats, o prosoma, tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes. Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral. Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina. Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada opercle que se superposa a les altres. L’opistosoma es perllonga en un tèlson en forma d’una espina llarga i movible. Foren freqüents, bé que no abundants, a les mars de l’era primària, però actualment són representats per cinc espècies vivents, distribuïdes pel litoral atlàntic de l’Amèrica del Nord, la costa indopacífica i les mars que voregen Indonèsia, les Filipines i Nova Guinea. Són organismes bentònics que s’enfonsen ràpidament, però poden nedar, s’uns 60 cm de llargada. D’anatomia interna semblant a la dels altres quelicerats, són carnívors, de respiració branquial i amb excreció per mitjà de quatre glàndules coxals que desemboquen en una cavitat de la qual surt un conducte excretor mitjançant un porus situat a la base dels últims apèndixs prosomàtics. L’aparell circulatori té un cor dorsal i tres grans artèries, però aviat es fa lacunar, i la sang és blava. El sistema nerviós és format per una acumulació ganglionar cerebroide, un collar periesofàgic i un cordó nerviós ganglionar ventral. Els òrgans sensorials que presenten, a més dels ulls compostos, són dos ulls simples i un òrgan frontal de funció olfactiva. Són unisexuals i domòrfics, de fecundació externa i desenvolupament indirecte, a través d’una larva molt semblant als trilobits adults.
m
pl
Zoologia