Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries; conserven el notocordi. Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular. Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials; les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les cambres branquials; són mandibulats amb suspensió hiostílica i tenen la boca en posició ventral. Les aletes, sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, solen ésser generalment una de caudal heterocerca, pectorals, abdominals o pelvianes, proveïdes, en els mascles, d’òrgans d’acoblament o pterigopodis a ambdós costats de la cloaca i destinats a penetrar en la cloaca de la femella.
La reproducció pot ésser ovípara, ovovivípara (en la major part) o vivípara. Els ous dels selacis són grossos, rectangulars, rics en vitel·lina i són gairebé sempre aïllats per un estoig corni cònic amb filaments destinats a enredar-se en les algues o en altres suports. En els vivípars, el desenvolupament té lloc a la part mitjana dels oviductes, que serveixen d’úter; les criatures parides mostren en el ventre un sac ple de vitel·lina, que a poc a poc serà reabsorbit. Tenen molt desenvolupats l’olfacte i la línia lateral sensitiva. Molts selacis tenen òrgans elèctrics (rajades, tremoloses). Gairebé tots són voraços depredadors i marins (molt pocs d’aigua dolça). Són animals de costums pelàgics (la major part d’esqualiformes) i abissals (certs raïformes i esqualiformes) i habiten a profunditats no gaire grans, amb poques excepcions.
La subclasse consta de quasi 700 espècies, 70 de les quals habiten a la Mediterrània. Són peixos molt antics, que aparegueren al silurià i encara conserven molts de llurs caràcters primitius. La subclasse comprèn moltes espècies totalment o parcialment extingides. Els selacis són perseguits per llurs pells, olis, dents, carn, etc. Tenen, però, menys importància econòmica que els peixos ossis. Entre altres selacis, l’agullat, el gat, la tintorera i la tremolosa són comuns a les costes dels Països Catalans.