Seleuc I

Nicàtor (snom.)

(?, aprox. 358 aC — ?, 280 aC)

Primer rei selèucida (306-280 aC) i fundador d’aquesta dinastia.

Fill d’Antíoc, general de Filip II de Macedònia, a la mort d’Alexandre el Gran fou elegit lloctinent del regent Perdicas, en l’assassinat del qual intervingué. Obtingué la satrapia de Babilònia (321 aC), que li fou presa per Antígon el Borni. Refugiat a la cort de Ptolemeu I d’Egipte, contribuí a la victòria d’aquest sobre Demetri Poliorcetes, fill d’Antígon, a Gaza (312 aC). Això li permeté de recuperar Babilònia i sotmetre la Susiana i la Mèdia. Sotmeté també Pèrsia i la Bactriana, i en un nou repartiment de l’imperi (301 aC) li correspongué Síria. Ocupà solament, però, la part nord del territori, i deixà la Celesíria al seu protector Ptolemeu I. Entre el 289 i el 281 aC derrotà successivament Demetri Polioretes (a qui prengué Cilícia) i Lisímac. Conquerí després la Tràcia i la Macedònia, però fou assassinat per Ptolemeu Ceraune, prop de Lisimàquia. Bon general i millor administrador, reféu gairebé l’imperi d’Alexandre el Gran.