selfactina

f

Indústria tèxtil

Selfactina a l'empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell

© Fototeca.cat - M. Manent.

Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.

Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil (l’aguller), aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés. El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos. Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina. La selfactina té dues parts, l’una fixa, anomenada testera , en la qual hi ha gairebé tot el mecanisme i el tren d’estiratge, i l’altra mòbil, anomenada carro , en el qual hi ha fins a un miler de fusos, les llanternes que els fan voltar mitjançant uns cordons anomenats pianos i el plegador i la grua que guien els fils. La selfactina és alimentada amb metxa. El cicle de treball de la selfactina s’inicia amb la sortida del carro , durant la qual el tren d’estiratge estira la metxa i la dóna estirada als fusos, mentre el carro s’allunya amb els fusos voltant a tota velocitat per tòrcer el fil, i és pròpiament en aquesta fase que és fabricat el fil; quan el carro arriba al final del seu recorregut, havent produït cada fus un aguller de fil, si la torsió donada és insuficient és donada una torsió suplementària, amb el carro i el tren d’estiratge parats, però amb els fusos voltant; els fusos s’aturen i fan algunes voltes en sentit contrari per desenrotllar les últimes voltes de fil donades sobre el fus, mentre la grua recull lleugerament tes el fil sobrant per evitar que es formin cargolins; finalment, el carro s’acosta de nou cap al tren d’estiratge ( entrada del carro ), mentre els fusos volten lentament tot enrotllant, amb l’ajuda del plegador, el fil produït i formant-ne novament unes voltes a la punta. Algunes de les selfactines construïdes encara actualment presenten la variant de tenir els fusos col·locats en la bancada fixa, mentre que el carro porta les bobines d’alimentació i el tren d’estiratge. A més, els elements de maniobra mecànics han estat substituïts en bona part per automatismes elèctrics o electrònics. La selfactina, una de les màquines més complicades i perfectes de la indústria tèxtil, ha estat gairebé completament desplaçada per la contínua d’anells i, recentment, per la filadora de cap obert.