i Miquel Sellarès i Perelló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Sellarès i Perelló

ciències polítiques polít
Polític.
Barcelona, Barcelonès, 1946

Llicenciat en filosofia i lletres, el 1963 es vinculà als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol. Fou secretari del Grup d’Acció al Servei de Catalunya i organitzà (1970) el Servei d’Informació Català. Fou editor de la revista clandestina Avui  i cofundador destacat de l'Assemblea de Catalunya (1971) i de Convergència Democràtica (1974), partit que abandonà el 1978 per a romandre independent tot i participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra. Posteriorment reingressà a CDC però en fou expulsat el 1990.

Promotor del Centre de Documentació Política (1976), esdevingut l’any següent fundació, que dirigí, i del patronat del qual formaven part des del 1999 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona fins el 2011, any que aquest mateix òrgan decidí el tancament del centre. L’any 1998 crea el Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), vinculat al CDP.

Fou també secretari general del Club Ramon Muntaner (1978-83). Expert en temes policials, fou (1983-84) director general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual fou un impulsor destacat dels mossos d'esquadra

Col·laborador de diversos mitjans de comunicació (La Vanguardia, El País, El Punt, Deia, Avui i al diari digital Tribuna Catalana, del qual ha estat l’impulsor i el director fins el 2008, entre d’altres), des del 1988 dirigeix la revista Debat Nacionalista, entre nombroses activitats dins de l’activisme nacionalista català. El 2003 fou nomenat secretari de comunicació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que dimití l’any següent arran de la filtració d’un informe sobre els mitjans de comunicació. L’any 2008 publicà Un pas endavamt. La història dels mossos que mai no s'ha explicat i el 2014 Construïnt un Estat nou. Memòries polítiques.

Data de revisió: 
2015-11-17
Llegir més...