Educat a Còrdova, residí (1013-20) a Màlaga, on fou secretari del visir ibn al-'Arīf i a la mort del qual exercí el mateix càrrec a la taifa zírida de Granada. Nomenat (1027) cap de les aljames jueves de la taifa —per la qual cosa és conegut també com a Šĕmuel ha-Nagid—, visir i cap de l’exèrcit, la seva tasca política fou elogiada tant pels musulmans com pels jueus, els quals protegí decididament. És autor d’un divan que consta de 1 742 poemes en hebreu fortament influït per la cultura àrab, tant en la forma com en la temàtica, de tres reculls de poesies religioses i de diverses obres talmúdiques i de polèmica religiosa antimusulmana i gramàtiques, de les quals només resten,sovint, fragments. Li succeí en el visirat el seu fill Yosef ibn Šĕmuel ibn Nagrella, poeta també, i que recollí les poesies profanes que el seu pare li envià quan participava en les asseifes contra les taifes veïnes.