Fou el màxim representant de l'escola formalista russa. Publicà nombrosos estudis sobre teoria literària, com Voskresěenije slova (‘La resurrecció de la paraula’, 1914), Potebnja (1916), Tristan Šendi Sterna i teorija romana (‘Tristan Shandy de Stern i la teoria de la novel·la’, 1921). Pròxim a l’avantguarda russa, participà en polèmiques amb V. Majakovskij, O. Brik, N. Gabo, J.N. Tynjanov i altres, i influí també en el nou cinema soviètic. Els anys trenta fou obligat a retractar-se de les seves idees anteriors: Pamjatnik naučnoj osibke (‘Monument a un error científic’, 1930).
Altres obres són: Khudožestvennaja prosa (‘Prosa artística’, 1959), Povesti o proze (‘Relats sobre prosa’, 1966), Tetiva. O neskhodstve skhodnogo (‘La corda de l’arc. La dissemblança d’allò que és semblant’, 1970). Entre les obres de creació cal destacar Sentimental’noje putešestvije (‘El viatge sentimental’, 1923), Zoo ili pis’ma ne ljubvi ili Tret'a Eloiza (‘Zoo o cartes no d’amor o la Tercera Eloïsa’, 1923), Marko Polo (1936), Žili byli (‘Hi havia una vegada’, 1963) i l’extensa biografia de Lev Tolstoj (1963).