Es llicencià en història i en dret a la Universitat de Barcelona, on coincidí amb Jaume Vicens i Vives. El 1933 esdevingué professor de geografia i història a l’institut de segon ensenyament de Terrassa, que dirigí més tard. Mobilitzat el 1937, en acabar la guerra civil de 1936-39 fou professor dels instituts de Màlaga (1940-41) i Figueres (1941) i catedràtic dels de la Seu d’Urgell (1941-42) i Girona (del 1943 en endavant), del qual acabà essent director (1960-69).
Es donà a conèixer amb llibres de text d’història d’una qualitat excepcional ( Hispania, 1944, reeditat tretze vegades; Ágora , en col.laboració amb Jaume Vicens i Vives, etc). El 1946 fundà l’Institut d’Estudis Gironins i reprengué les seves publicacions d’investigació històrica, entre les quals es destacaren Familias hebreas gerundenses: los Falcó (1948), Los orígenes de la revolución catalana del siglo XV (1952), Alfons el Franc (dins el volum Els descendents de Pere el Gran , 1954), El linaje de los Requesens (1954), Els barons de Catalunya (1957), Els grans comtes de Catalunya (1961), important aportació al coneixement de l’edat mitjana catalana, El setge de la Força de Girona el 1462 (1962), La distribució de la terra al Principat de Catalunya (1964), La alta nobleza del norte de la guerra civil catalana de 1462-1472 (1966), La nobleza catalana en el siglo XIV (1970) i els importants volums La guerra civil catalana del segle XV (1973, en col.laboració amb el seu fill, Jaume Sobrequés i Callicó), El compromís de Casp i la noblesa catalana (1973) i Societat i estructura política de la Girona medieval (publicat pòstumament el 1975), i col.laborà en la Història social de España y América (1957), que dirigí Jaume Vicens i Vives.
Corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid (1957), ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1962 i fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona al col·legi universitari de Girona el 1969, on l’any següent esdevingué professor agregat d’història medieval. Participà en diversos congressos internacionals de tema històric i fou membre de la comissió permanent dels Congressos d’Història de la Corona d’Aragó (1973) i de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou membre fundador de la delegació gironina d’Òmnium Cultural i president (1960-65) del Grup Excursionista i Esportiu Gironí.