Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat; en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic. En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les característiques del desenvolupament històric del capitalisme, que és la socialització del treball i de les forces productives, és a dir, el caràcter cada cop més col·lectiu de l’estructura del procés del treball, i la interdependència creixent dels múltiples processos de producció, en una dinàmica provocada per la concentració de capital i per les noves necessitats tècniques. Aquest procés de socialització entra en contradicció amb la propietat privada dels mitjans de producció. Amb la instauració d’un sistema socialista, hom podrà superar aquesta contradicció, ja que la propietat social dels mitjans de producció generarà unes noves relacions de producció de col·laboració mútua, d’acord amb el caràcter socialista de les forces productives.
f
Sociologia
Economia
Política